dimarts, 21 de gener del 2014

Tecnologia mòbil i ensenyament

La tecnologia mòbil forma part de la nostra societat d’una manera evident, afectant a tos els àmbits de la vida quotidiana i amb un paper cada vegada més rellevant en aquesta. És per això que no podem rebutjar el seu ús en un àmbit com es l’educació. I es així per la ubiqüitat de la tecnologia i pels destinataris, és a dir, els adolescents, un públic totalment immers en les noves tecnologies i amb una capacitat i destresa d’ús molt gran, la qual cosa podem aprofitar, tant per a motivar-los, com per a assolir resultats més positius a l’aula.

Negar la utilització d’aquesta tecnologia o el que s’anomena m-learning, és poc menys que tancar portes a la renovació –per altra banda necessària- de l’educació.

No es tracta de “portar el mòbil a classe”, sinó de trobar la forma d’aprofitar aquestes eines per a enriquir el procés educatiu. Per tant, no és prou amb fer la “classe tradicional”, però introduint aquestos aparells; l’escola 2.0 és alguna cosa més, suposa donar-li una nova vitalitat a la docència.

No pot fer-se, per exemple, un traspàs de contingut del llibre de text a un suport Power Point (que els alumnes llegirien als seus mòbils o tauletes), creient que així és més atractiu, sinó que es tracta d’emprar les eines de les que disposem per a aconseguir un canvi metodològic.

No obstant això, hi han moltes veus dissonants que apel·len a la manca de recursos, tant pel que fa a alguns alumnes, com pel que fa a les administracions. Però s’ha comprovat que el 80% dels joves té un telèfon mòbil intel·ligent o una tauleta, i les xifres continuaran augmentant. Per altra banda, també trobem el handicap de l’adaptació de docents que porten molts anys treballant amb els mateixos mètodes i es resisteixen a evolucionar. En la meua opinió, totes les persones per majors que siguen, si es senten amb ganes d’innovar, poden aconseguir-ho; la innovació no té a veure amb l’edat, sinó amb la dedicació i les ganes de continuar   actualitzant-se, és a dir, amb l’amor per aquesta professió.

Les possibilitats del m-learning són il·limitades: ens pot permetre estar connectats amb aules d’altres països i fer treballs col·laboratius; també podem emprar aplicacions (que ja existeixen) per a l’ensenyament de lliçons d’un idioma; es pot treballar amb plataformes que haja creat el professor, estiguen disponibles per tasques (amb termini d’entrega) per als alumnes i puguen fer-les a casa, etc. I el que és més important, ajuda als alumnes a assolir unes competències digitals que són essencials tant pel que fa a la seua formació com per al seu futur professional.

En definitiva, es tracta d’aprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i de no tancar portes a noves possibilitats que ajuden a enriquir el procés educatiu.

Per a acabar, us enllace a un article de La Vanguardia respecte a aquesta qüestió que m’ha paregut molt interessant. Espere que gaudiu d’ell! 



TILC: Comunicació a Internet

Aquesta setmana he treballat un aspecte que hem pareix essencial per a desenvolupar el treball a l’aula de hui en dia, és a dir, les xarxes socials. Internet ha ocupat tots els espais de la nostra vida quotidiana i, com no pot ser d’una altra forma, inevitablement també ha arribat a l’educació. Són moltes les possibilitats que ens ofereixen i, encara que algunes com Facebook o Twitter estan molt esteses, la majoria de la gent les associa a l’oci, sense tindre en compte el seu potencial educatiu.

Així doncs i després d’haver visitat algunes xarxes socials, vull recomanar-vos una que no coneixia, però que m’ha paregut molt interessant: Vimeo. Està basada en vídeos, però sols exhibeix material creat exclusivament per l’usuari. El lloc permet compartir i emmagatzemar vídeos digitals per a que els usuaris comenten a la pàgina de cadascú d’ells; encara que és precís estar enregistrat per a pujar vídeos, crear un perfil, carregar avatars, comentar i fer llistes de favorits. Aquesta xarxa no admet anuncis de televisió, demostracions de videojocs, pornografia o qualsevol contingut que no haja sigut creat per l’usuari. A més d’açò, els vídeos poden ser compartits a través de blogs, llocs web personals i xarxes socials. Altres de les possibilitats que ens ofereix és poder crear àlbums de reproducció, el teu propi canal (i personalitzar-ho al teu estil) i tindre els teus seguidors. El lloc és prou atractiu visualment i té un gran control de continguts.

Altra de les qüestions que he treballat aquesta setmana és la de l’etiquetatge de la informació que es transmet i comparteix. És una forma molt útil de classificar els continguts i fer més fàcil i productiva la navegació pels espais virtuals. L’exemple clar d’etiquetatge és Twitter, amb el que coneguem com “hashtag”. En aquesta xarxa social, podem classificar tota la informació posant al principi de la paraula o conjunt de paraules un signe gràfic, és a dir, “#”. D’aquesta manera podem trobar els temes que ens interessen i a més, també es crea una llista dels deu temes (paraules o frases) dels quals s’està parlant (o han sigut més repetides) en un moment concret, coneguda com “trending tòpic”.

Enllaçant amb el que acabe de dir, al treball setmanal s’ha introduït el Twitter com a eina per a la classe, per a que puguem aportar informació, recursos, fer reflexions, enllaçar a pàgines web, etc. Personalment, jo ja l’havia emprat amb aquest objectiu i em pareix molt útil. Així doncs, m’agradaria compartir amb vosaltres les meues dues primeres entrades:
- Una reflexió interessant, “Quo vadis escola?”. Canvis a l’era d’Internet. http://peremarques2.blogspot.com.es/2013/08/3-coses-que-he-apres.html  #TILCiTIC

Per a acabar, m’agradaria aportar possibilitats educatives per a una xarxa social tan popular com és Youtube. Per a això i per la importància de l’ús educatiu del vídeo al context de les TIC i l’aula, la meua proposta didàctica (per a tercer d’ESO) és la següent.

Les primeres activitats estan relacionades amb la pujada i edició de vídeos, són activitats en grup; amb elles propose un acostament als gèneres periodístics audiovisuals –en concret, l’entrevista- i a la publicitat. L’objectiu final és que els nostres alumnes passen de ser subjectes passius i esdevinguen en vertaders actors i productors de contingut a l’eina. En primer lloc tenim la recreació d’una entrevista (en grups de tres persones); amb aquesta activitat treballarem l’expressió oral, la improvisació i el guio escrit. En segon lloc, crearan un anunci a partir d’una idea que el professor els donarà; (haurem de mostrar-los exemples, per a que sàpiguen que és el que volem aconseguir); amb aquesta activitat es posa en pràctica el llenguatge propi de la publicitat, així com la construcció d’una història a partir d’imatges. En tercer lloc, fotografiaran errors ortogràfics/sintàctics que troben a cartells, menús, articles de premsa, etc.; amb ells elaboraran un vídeo de diapositives de fotos, explicant el perquè de l’errada (el vídeo deurà incloure música, transicions i demés efectes).
Altre tipus d’activitats que propose estan relacionades amb la lectura i, més concretament, amb la lectura dramatitzada. Cada alumne, de manera individual, deurà triar un fragment del llibre de lectura de classe (dos pàgines aproximadament) i gravarà la seua veu llegint-les. Els alumnes poden completar el vídeo amb imatges representatives del fragment triat que acompanyen la seua locució o inclòs poden gravar-se ells mateixos. 

Espere que us haja agradat!



diumenge, 19 de gener del 2014

La llengua i les TIC

Aquesta setmana he descobert algunes eines que poden resultar-nos de gran utilitat per a les nostres classes i que posen en relació –com el títol de l’entrada reflexa- la llengua y les TIC. A més, la tasca setmanal m’ha ofert la possibilitat de tornar a refredar termes i qüestions de la meua especialitat, la Criminologia.

En primer lloc, he fet un recorregut per alguns dels diccionaris de referència de català (versió on-line). En la meua opinió i tres haver indagat en ells, el que més complet em pareix i més s’adequa a la funció de diccionari, és el de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).
Us deixe un llistat dels diccionaris que he consultat per a fer la tasca d’aquesta setmana; a més del que ja he nomenat, són:
 Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. De B. Moll.

Per a complementar la tasca anterior, també he consultat dos enciclopèdies en línia (per a cercar el terme Criminologia), les quals han resultat ser molt interessants i m’agradaria compartir amb vosaltres. En primer lloc tenim l’Enciclopèdia Catalana: una enciclopèdia general a l’ús, molt completa, encara que si volem que ens mostre tota la informació tindrem que posseir la versió de pagament. En segon lloc, diferents enciclopèdies de ciències que, com el seu nom ens indica, estan especialitzades (cos humà, naturalesa, ciència).

A més d’açò, he pogut llegir un article molt interessant respecte a una qüestió de la qual no havia sentit parlar, és a dir, les netiquetes (o etiquetes de la xarxa). Per tal d’aclarir el terme i abans de que pugau llegir-lo vosaltres , m’agradaria donar una definició extreta del TERMCAT: "conjunt de regles de convivència i normes de conducta que han de seguir els usuaris d’Internet”.

Per tot això he de dir, com avançava al començament de l’entrada que, aquesta setmana de treball m’ha paregut molt enriquidora. M’ha permès treballar amb eines (ací he d’afegir el Wordle, aplicació amb la qual he fet la imatge que veieu baix) que espere incorporar al meu bagatge com a docent i que, a més, pugau gaudir d’elles.






dilluns, 13 de gener del 2014

Recomanació d'un vídeo


En aquesta entrada m’agradaria recomanar-vos el següent vídeo: “Parla.tic.cat, un taller de llengua i tecnologia a l’Òmnia de Ripoll” , perquè m’ha paregut una iniciativa molt bona on es combinen dos aspectes que ens atenyen, la llengua i les TIC. Tot açò amb l’adient de que està adreçat a persones nouvingudes, a les quals se’ls dona les eines necessàries per a afavorir amb unes garanties mínimes d’èxit la seua integració cultural, laboral i social a Catalunya. A més, les reflexions que fan els participants al taller em pareixen molt interessants.

Espere que us agrade!




dissabte, 11 de gener del 2014

Coneixements previs sobre TIC

El meu ús de les TIC s’ha anat generalitzant poc a poc, amb el transcórrer dels anys i l’avanç de les etapes educatives, i sobretot quan vaig començar la carrera de Periodisme.
Puc afirmar que l’ordinador portàtil estaria al centre del meu ús tecnològic, ja que és l’aparell que més utilitze (junt al telèfon mòbil, amb el que també solc cercar informació), tant per a mirar pàgines del meu interès (de les quals parlaré després) com per a trobar recursos que em resulten útils, motivadors i adients per a l’aula. Un altre dispositiu amb el que estic familiaritzada es l’e-book, tant per a llegir novel·les com per a consultar materials i documents de classe.
Encara que les TIC han estat presents molt marcadament a la meua vida, he d’assenyalar que ha sigut fa poc quan he descobert moltes de les possibilitats que aquestes tenen a l’àmbit educatiu. Tot això després d’haver fet el Màster de Professorat el curs passat.
Així doncs, vaig a mencionar quines són les aplicacions i webs que normalment utilitze i visite, i amb quina finalitat:
El Twitter l’use tant a nivell personal com a nivell acadèmic i recentment he descobert que pot ser molt útil per a treballar amb alumnes de Secundària. Són moltes les possibilitat, des de compartir notícies o informacions interessants fins a fer “micro contes”, entre d’altres.
El Gmail i més concretament el Google Drive em pareix un element essencial per a treballar en grup per l’opció de compartir documents i carpetes que a més es poden treballar en línia.
Una altra eina que em pareix molt útil i que normalment empre és el Campus Virtual de la Universitat d’Alacant. Em permet descarregar materials, comunicar-me amb els professors i realitzar debats interactius amb els meus companys, a més d’altres opcions més administratives.
En el meu cas, els blogs també són una eina molt adient per a cercar recursos i activitats per a l’aula, tant per als alumnes com per als docents. En aquest sentit, vull afegir-ne dos: “Materiales de Lengua y Literatura” i “Controla tu lengua” (és la meua especialitat). Encara que el primer no està ja en actiu.
Altra aplicació que he utilitzat es Slideshare, molt útil per a cercar presentacions sobre qualsevol assignatura; hi ha de tota mena i per a tots els gustos. A més, també pots pujar les teues pròpies.
Pel que fa a pàgines web, les que més visite són de premsa digital i més concretament ElPaís i As (ja que sóc una boja dels esports). Moltes vegades he emprat articles i reportatges per a la realització de treballs, com a font d’informació i consulta.

No m’equivoque si afirme que les TIC han canviat la vida de tots i cadascú de nosaltres i, a qualsevol aspecte, per mínim que siga, ens influencien dia a dia. Sincerament i encara que molts consideren que es una afirmació exagerada, no puc concebre que poguérem viure sense elles i crec que poden jugar un paper importantíssim a l’àmbit educatiu si sabem fer un bon ús d’elles.


divendres, 10 de gener del 2014

TIC i Dinàmica d'Aula aplicades al TILC. Presentació

Aquest blog naix amb la intenció de servir com a una mena de diari o portfoli personal d’aquesta assignatura en el marc del Curs de Capacitació per a l’ensenyament del valencià de la Universitat d’Alacant.

Ha de quedar clar que el meu objectiu fent servir aquesta eina és tant aprendre com poder aportar qüestions, idees i recursos pràctics per a l’aula i així poder fer un bon i enriquidor ús de les TIC.

Espere que aquesta experiència siga igual de fructífera per a mi com per a tots els que vulgueu participar-hi. Així doncs, sou benvinguts a plasmar la vostra opinió al mateix!