diumenge, 23 de febrer del 2014

Experiències TIC a l'aula

Aquesta setmana l’hem dedicat a veure algunes experiències a l’aula amb les TIC. Abans de comentar algun exemple en concret, m’agradaria destacar un aspecte que s’ha de tindre en compte per treballar d’una manera mes eficaç aquestes tecnologies amb els alumnes.

Hem de valorar quina és la millor organització de l’aula quant al maquinari; en aquest sentit, pense que la disposició més adequada és una combinació del “racó de l’ordinador” amb l’aula mòbil perquè en totes les aules deuria d’haver un ordinador mínim i, a més, podríem disposar de la tecnologia en qualsevol aula i en tot moment. Encara que en la meua opinió, sí comptem amb una aula d’informàtica ben estructurada, encara que els alumnes s’hagin de desplaçar, també seria útil. A pesar que el més important és que els alumnes puguen fer ús de la tecnologia per al seu procés d’aprenentatge, no podem descurar l’ordre de l’aula i la disposició del maquinari amb l’objectiu que els recursos amb els quals comptem (pot ser, escassos) siguen aprofitats de la millor forma possible.


Una vegada comentat aquest aspecte, he vist algunes experiències TIC de centre, concretament tres: el projecte TIC del’Institut Pau Claris; l’Institut Salvador Espriu i el seu projecte TIC al voltant de l’ús del programari lliure; i el projecte TIC de l’Institut JuanManuel Zafra. M ’han paregut molt interessants, perquè podem veure la importància que se li dóna a la tecnologia com a eina indispensable per al desenvolupament i l’avanç d’un centre educatiu. Que cada vegada es facen més projectes en aquest sentit, ens ha d’indicar cap a on es mou l’educació.

Així doncs, com he avançat a l’inici d’aquesta entrada, hem centraré en les experiències a l’aula i, en concret en una perquè és la que més m’ha cridat l’atenció. Es tracta d’una experiència educativa sobre l’obra d’Albert Casals El món sobre rodes, on les TIC s’integren com un recurs més. Està feta per alumnes de 1r i 2n d’ESO i m’ha sorprès perquè, malgrat que és un treball molt complet, complex i laboriós per a xiquets d’aquesta edat, els resultats –en la meua opinió- són molt bons. M’ha agradat perquè a partir d’un llibre s’ha fet tot un treball interdisciplinari de llengua, geografia, cultura (patrimoni, tradicions i lleis) i història. A més s’han dut a terme activitats prèvies, exposicions temàtiques i tallers especialitzats (alfabet àrab, pictogrames japonesos, alfabet ciríl·lic, jeroglífics, artesania). Tot açò amb una tasca de documentació envejable (lectura de llibres, recerca d’atles, elaboració d’itineraris i tríptics informatius, etc.). És clar, el treball dels professors encarregats és essencial, com a guies de tot el procés i com artífexs d’una experiència diferent i de segur que molt motivadora per als alumnes.
En definitiva, una vivència molt completa a la qual res cal afegir.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Maquinari TIC

Aquesta setmana l’he dedicat a informar-me sobre les diferents qüestions que tenen a veure amb el maquinari TIC i, concretament, les tauletes tàctils i les pissarres digitals. A banda del que ja sabia respecte a aquests aparells, el treball setmanal m´ha permès actualitzar la informació pel que fa als diferents tipus de pissarres digitals i sobretot a les tauletes, ja que encara no havia pensat en elles en un altre sentit que no fos el lúdic. Així doncs, he pogut descobrir les diferents utilitats, activitats que es poden fer amb elles, avantatges e inconvenients.



En una societat en la qual les TIC estan presents en totes les esferes de la nostra vida, no podem obviar el paper que poden exercir en l’àmbit educatiu. Els alumnes de Secundària són nadius digitals, estan permanentment en contacte amb les TIC; per això hem d’aprofitar el potencial que ens proporcionen i utilitzar-les per a promoure un canvi de metodologia a l’aula, perquè si les introduïm, però la metodologia roman, simplement estarem canviant les eines sense una perspectiva de mètode, sinó per a continuar fen les mateixes tasques.

Ens enfrontem a una realitat complexa i, sense cap dubte, la solució ha de passar per utilitzar de forma eficient les eines que es troben al nostre abast i transmetre aquesta idea als alumnes. Per la nostra part, hem d’introduir-les per a canviar la metodologia i no sols per a preparar les classes i presentar continguts; també haurem d’ajudar als alumnes a fer un ús responsable. Per part dels alumnes, es pretén que sàpiguen   utilitzar-les no simplement per a obtenir informació en forma de plagi, sinó que aquest procés implique un raonament crític.

L’ús de les TIC ha de ser, en la meua opinió, un element clau per a dur a terme el tan necessari canvi metodològic que està demanant l’educació. Es tracta d’emprar les TIC com a eina, com un mitjà i no com una fi en si mateixes.



dimecres, 5 de febrer del 2014

Aprenentatge a Internet

El treball d’aquesta setmana s’ha centrat en els recursos que podem trobar a Internet per a crear processos d’ensenyament-aprenentatge significatius. Els principals son les WebQuest, Caceres del tresor, Blogs i Wikis; encara que havia sentit parlar d’ells i he treballat sobretot amb els blogs (com vaig reflectir en l’entrada de la setmana passada), m’agradaria donar-vos unes pinzellades de la navegació que he dut a terme per alguns dels exemples d’aquestos recursos.

En primer lloc, les WebQuests em semblen recursos molt útils amb els quals els alumnes poden treballar de manera completa la informació de la que disposen i, a més, d’una forma constructiva i col·laborativa. Són molts els exemples que en podem trobar -inclòs directoris on estan classificades per temes-, però m’agradaria mostrar-vos un en concret. “Aplicació de les TIC a l’aula” és una WebQuest que treballa una qüestió molt interessant com són les TIC, però m’ha cridat l’atenció perquè està adreçada als docents, els quals a través de diferents tasques han d’arribar a aplicar el projecte a la seva aula.


Les Caceres del tresor són un recurs que podria semblar-se a l’anterior, però és més senzill perquè es tracta d’una sèrie de preguntes que els alumnes han de respondre cercant la informació a Internet (el professor els dóna les URLs per a aconseguir les respostes) i una última pregunta a mode de recapitulació per a resoldre-la en grup. En la meua opinió, és un recurs molt interessant, perquè ajuda als alumnes a focalitzar la seua atenció en una informació concreta. Així doncs, i després de navegar per molts exemples   –tos ells molt atractius-, he triat “Text argumentatiu”, ja que em sembla un bon recurs per a què els alumnes aprenguen a escriure aquest tipus de textos, la seua utilitat i els seus trets principals.

Pel que fa als Blogs, a aquesta altura ja ha quedat clara la seua utilitat educativa; en la meua opinió, és una eina molt adequada per al procés d’ensenyament-aprenentatge perquè permet una interacció professor-alumne quasi total. A nivell personal, m’agraden molt i vull recomanar-vos un dels més complets: “Educació i les TIC”. Pel que a mi respecta, pense que són tantes les possibilitats que ofereix, que sobren les paraules i tota explicació es quedaria curta; així doncs, he preferit que sigau vosaltres mateixos els que us endinseu en ell.

Les Viquis o Wikis, són el paradigma del treball col·laboratiu i el seu èxit depèn de les aportacions dels usuaris; és per això que no podem deixar passar l’oportunitat de treballar amb elles. En aquest sentit, he triat “Rededuca”, on podem trobar materials educatius de diferents matèries.

Per a acabar el diari de la meua feina d’aquesta setmana, m’ha paregut interessant deixar constància d’un nou recurs TIC que he utilitzat per a fer una de les tasques i del qual no havia sentit parlar mai. Es tracta de “Lino IT”, una aplicació que ens permet fer murals digitals on podem presentar notes tipus post-it amb informació, imatges, URLs de pàgines Web i vídeos. Em sembla una manera molt útil de presentar la informació organitzada per temàtiques i una forma diferent de treballar a l’aula. Aquest seria un exemple de com quedaria:


Espere que l'entrada us haja resultat útil; navegueu per aquestos recursos i descobriu els vostres propis!




diumenge, 2 de febrer del 2014

Portals educatius

Els portals educatius són una eina molt interessant per al treball docent, és per això que vull recomanar-vos un: “Edu365”. Es tracta d’un portal que havia sentit nomenar, però que encara no havia tingut l’oportunitat de conèixer-lo fent una navegació en profunditat. Aquesta web ens dóna una gran quantitat de possibilitats, divideix els recursos per etapes i dins d’aquestes, per àrees; per això, vull centrar-me en la secundària i més concretament en la llengua castellana (que és la meua especialitat).

Així doncs, trobem recursos pel que fa a la lectura en les seues diferents fases i la comprensió lectora; literatura; mitjans de comunicació i tractament de la informació; un fòrum per a compartir opinions de lectures; teoria i pràctica de l’ortografia; taller de llengua i teatre; quaderns digitals per a practicar l’escriptura; fonètica i exercicis sobre accentuació. Tot açò treballat d’una forma molt creativa i que pot ajudar a motivar als alumnes.


Per tot això i per a complementar la vostra tasca docent, us recomane aquest portal, jo ja l’he afegit al meu llistat de favorits!





Informació a Internet

Aquesta setmana ha estat dedicada a Internet com a font d’informació. Com tots sabem, la xarxa és un lloc on la informació creix d’una manera impressionant dia a dia i on podem trobar tots els recursos i eines necessàries per a la nostra professió; per tant, com a docents (o futurs docents) hem de saber triar, analitzar i modificar la informació que trobem per a adequar-la a les nostres necessitats, i fer-ho de forma creativa. A més, també hem de saber traslladar als nostres alumnes les pautes necessàries per a que de forma autònoma o parcialment guiada, sàpiguen     endinsar-se a la xarxa i traure-li tot el profit.



Així doncs, m’agradaria ensenyar-vos algunes de les pàgines web per les quals he navegat aquesta setmana i que m’han permès descobrir llocs que no havia vist mai i aprofundir en altres que coneixia de manera superficial. Abans de començar, he d’indicar que la meua navegació s’ha centrat sobretot en pàgines web d’educació i més concretament en aspectes de llengua i literatura. A més, també m’agradaria ressaltar que per a mi els blogs són una eina molt interessant per a aconseguir recursos d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i activitats per a l’aula.

En primer lloc, he descobert la Viquilletra”, un espai de treball col·laboratiu dissenyat per projectes, on els alumnes (en grups) poden compartir les lectures de classe d’una forma creativa i a través de diferents suports, com ara text, vídeo, àudio i cartells multimèdia. Em sembla un recurs molt útil per a treballar la lectura d’una manera creativa i motivadora per als alumnes. Relacionat amb aquest aspecte, Minilliçons de lectura” és un blog molt atractiu visualment i senzill, on podem trobar recursos i reflexions sobre la lectura i el seu aprenentatge; és molt útil per a exercitar la lectura des del punt de vista del docent, ja que ens dóna pautes i consells per a treballar aspectes essencials com la comprensió lectora i la seua avaluació.

Ja que he presentat dos webs de lectura, per a equilibrar, el tercer recurs fa referència a l’escriptura; “Sensascriptura” és un altre blog on, a través d’una sèrie d’entrades, podem treballar aquest aspecte. Trobem tant explicacions teòriques (per a fer contes, faules), consells per millorar l’expressió escrita, com activitats i jocs. En definitiva, un lloc atractiu tant per a docent com per a alumnes, i molt senzill.

La lectura i l’escriptura no serien possibles sense que els alumnes aprengueren les nocions gramaticals de la llengua; és per això, que m’ha paregut adequat endinsar-me en “Enxaneta.info”, una web enfocada a la pràctica gramatical. Amb un disseny senzill i clar, podem trobar activitats (amb les seues solucions) i fitxes teòriques de vocabulari, ortografia i gramàtica; així com una flexió verbal i exercicis per a practicar la seua conjugació. En resum, una web molt pràctica i completa pel que fa a aquest aspecte.

Però si hi ha una qüestió que m’agrada per damunt de totes i que em pareix essencial per a l’educació actual, són les TIC. Així doncs, el meu últim recurs és “Les TIC-TAC a l’educació”, un blog que ens endinsa en les TIC i la seua aplicació a l’aula, i que conté molts recursos i idees per a poder treballar aquestes eines d’una manera productiva i enriquidora.

Espere que us haja agradat i que gaudiu de la meua selecció!


dimarts, 21 de gener del 2014

Tecnologia mòbil i ensenyament

La tecnologia mòbil forma part de la nostra societat d’una manera evident, afectant a tos els àmbits de la vida quotidiana i amb un paper cada vegada més rellevant en aquesta. És per això que no podem rebutjar el seu ús en un àmbit com es l’educació. I es així per la ubiqüitat de la tecnologia i pels destinataris, és a dir, els adolescents, un públic totalment immers en les noves tecnologies i amb una capacitat i destresa d’ús molt gran, la qual cosa podem aprofitar, tant per a motivar-los, com per a assolir resultats més positius a l’aula.

Negar la utilització d’aquesta tecnologia o el que s’anomena m-learning, és poc menys que tancar portes a la renovació –per altra banda necessària- de l’educació.

No es tracta de “portar el mòbil a classe”, sinó de trobar la forma d’aprofitar aquestes eines per a enriquir el procés educatiu. Per tant, no és prou amb fer la “classe tradicional”, però introduint aquestos aparells; l’escola 2.0 és alguna cosa més, suposa donar-li una nova vitalitat a la docència.

No pot fer-se, per exemple, un traspàs de contingut del llibre de text a un suport Power Point (que els alumnes llegirien als seus mòbils o tauletes), creient que així és més atractiu, sinó que es tracta d’emprar les eines de les que disposem per a aconseguir un canvi metodològic.

No obstant això, hi han moltes veus dissonants que apel·len a la manca de recursos, tant pel que fa a alguns alumnes, com pel que fa a les administracions. Però s’ha comprovat que el 80% dels joves té un telèfon mòbil intel·ligent o una tauleta, i les xifres continuaran augmentant. Per altra banda, també trobem el handicap de l’adaptació de docents que porten molts anys treballant amb els mateixos mètodes i es resisteixen a evolucionar. En la meua opinió, totes les persones per majors que siguen, si es senten amb ganes d’innovar, poden aconseguir-ho; la innovació no té a veure amb l’edat, sinó amb la dedicació i les ganes de continuar   actualitzant-se, és a dir, amb l’amor per aquesta professió.

Les possibilitats del m-learning són il·limitades: ens pot permetre estar connectats amb aules d’altres països i fer treballs col·laboratius; també podem emprar aplicacions (que ja existeixen) per a l’ensenyament de lliçons d’un idioma; es pot treballar amb plataformes que haja creat el professor, estiguen disponibles per tasques (amb termini d’entrega) per als alumnes i puguen fer-les a casa, etc. I el que és més important, ajuda als alumnes a assolir unes competències digitals que són essencials tant pel que fa a la seua formació com per al seu futur professional.

En definitiva, es tracta d’aprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i de no tancar portes a noves possibilitats que ajuden a enriquir el procés educatiu.

Per a acabar, us enllace a un article de La Vanguardia respecte a aquesta qüestió que m’ha paregut molt interessant. Espere que gaudiu d’ell! 



TILC: Comunicació a Internet

Aquesta setmana he treballat un aspecte que hem pareix essencial per a desenvolupar el treball a l’aula de hui en dia, és a dir, les xarxes socials. Internet ha ocupat tots els espais de la nostra vida quotidiana i, com no pot ser d’una altra forma, inevitablement també ha arribat a l’educació. Són moltes les possibilitats que ens ofereixen i, encara que algunes com Facebook o Twitter estan molt esteses, la majoria de la gent les associa a l’oci, sense tindre en compte el seu potencial educatiu.

Així doncs i després d’haver visitat algunes xarxes socials, vull recomanar-vos una que no coneixia, però que m’ha paregut molt interessant: Vimeo. Està basada en vídeos, però sols exhibeix material creat exclusivament per l’usuari. El lloc permet compartir i emmagatzemar vídeos digitals per a que els usuaris comenten a la pàgina de cadascú d’ells; encara que és precís estar enregistrat per a pujar vídeos, crear un perfil, carregar avatars, comentar i fer llistes de favorits. Aquesta xarxa no admet anuncis de televisió, demostracions de videojocs, pornografia o qualsevol contingut que no haja sigut creat per l’usuari. A més d’açò, els vídeos poden ser compartits a través de blogs, llocs web personals i xarxes socials. Altres de les possibilitats que ens ofereix és poder crear àlbums de reproducció, el teu propi canal (i personalitzar-ho al teu estil) i tindre els teus seguidors. El lloc és prou atractiu visualment i té un gran control de continguts.

Altra de les qüestions que he treballat aquesta setmana és la de l’etiquetatge de la informació que es transmet i comparteix. És una forma molt útil de classificar els continguts i fer més fàcil i productiva la navegació pels espais virtuals. L’exemple clar d’etiquetatge és Twitter, amb el que coneguem com “hashtag”. En aquesta xarxa social, podem classificar tota la informació posant al principi de la paraula o conjunt de paraules un signe gràfic, és a dir, “#”. D’aquesta manera podem trobar els temes que ens interessen i a més, també es crea una llista dels deu temes (paraules o frases) dels quals s’està parlant (o han sigut més repetides) en un moment concret, coneguda com “trending tòpic”.

Enllaçant amb el que acabe de dir, al treball setmanal s’ha introduït el Twitter com a eina per a la classe, per a que puguem aportar informació, recursos, fer reflexions, enllaçar a pàgines web, etc. Personalment, jo ja l’havia emprat amb aquest objectiu i em pareix molt útil. Així doncs, m’agradaria compartir amb vosaltres les meues dues primeres entrades:
- Una reflexió interessant, “Quo vadis escola?”. Canvis a l’era d’Internet. http://peremarques2.blogspot.com.es/2013/08/3-coses-que-he-apres.html  #TILCiTIC

Per a acabar, m’agradaria aportar possibilitats educatives per a una xarxa social tan popular com és Youtube. Per a això i per la importància de l’ús educatiu del vídeo al context de les TIC i l’aula, la meua proposta didàctica (per a tercer d’ESO) és la següent.

Les primeres activitats estan relacionades amb la pujada i edició de vídeos, són activitats en grup; amb elles propose un acostament als gèneres periodístics audiovisuals –en concret, l’entrevista- i a la publicitat. L’objectiu final és que els nostres alumnes passen de ser subjectes passius i esdevinguen en vertaders actors i productors de contingut a l’eina. En primer lloc tenim la recreació d’una entrevista (en grups de tres persones); amb aquesta activitat treballarem l’expressió oral, la improvisació i el guio escrit. En segon lloc, crearan un anunci a partir d’una idea que el professor els donarà; (haurem de mostrar-los exemples, per a que sàpiguen que és el que volem aconseguir); amb aquesta activitat es posa en pràctica el llenguatge propi de la publicitat, així com la construcció d’una història a partir d’imatges. En tercer lloc, fotografiaran errors ortogràfics/sintàctics que troben a cartells, menús, articles de premsa, etc.; amb ells elaboraran un vídeo de diapositives de fotos, explicant el perquè de l’errada (el vídeo deurà incloure música, transicions i demés efectes).
Altre tipus d’activitats que propose estan relacionades amb la lectura i, més concretament, amb la lectura dramatitzada. Cada alumne, de manera individual, deurà triar un fragment del llibre de lectura de classe (dos pàgines aproximadament) i gravarà la seua veu llegint-les. Els alumnes poden completar el vídeo amb imatges representatives del fragment triat que acompanyen la seua locució o inclòs poden gravar-se ells mateixos. 

Espere que us haja agradat!