Tecnologia mòbil i ensenyament

La tecnologia mòbil forma part de la nostra societat d’una manera evident, afectant a tos els àmbits de la vida quotidiana i amb un paper cada vegada més rellevant en aquesta. És per això que no podem rebutjar el seu ús en un àmbit com es l’educació. I es així per la ubiqüitat de la tecnologia i pels destinataris, és a dir, els adolescents, un públic totalment immers en les noves tecnologies i amb una capacitat i destresa d’ús molt gran, la qual cosa podem aprofitar, tant per a motivar-los, com per a assolir resultats més positius a l’aula.

Negar la utilització d’aquesta tecnologia o el que s’anomena m-learning, és poc menys que tancar portes a la renovació –per altra banda necessària- de l’educació.

No es tracta de “portar el mòbil a classe”, sinó de trobar la forma d’aprofitar aquestes eines per a enriquir el procés educatiu. Per tant, no és prou amb fer la “classe tradicional”, però introduint aquestos aparells; l’escola 2.0 és alguna cosa més, suposa donar-li una nova vitalitat a la docència.

No pot fer-se, per exemple, un traspàs de contingut del llibre de text a un suport Power Point (que els alumnes llegirien als seus mòbils o tauletes), creient que així és més atractiu, sinó que es tracta d’emprar les eines de les que disposem per a aconseguir un canvi metodològic.

No obstant això, hi han moltes veus dissonants que apel·len a la manca de recursos, tant pel que fa a alguns alumnes, com pel que fa a les administracions. Però s’ha comprovat que el 80% dels joves té un telèfon mòbil intel·ligent o una tauleta, i les xifres continuaran augmentant. Per altra banda, també trobem el handicap de l’adaptació de docents que porten molts anys treballant amb els mateixos mètodes i es resisteixen a evolucionar. En la meua opinió, totes les persones per majors que siguen, si es senten amb ganes d’innovar, poden aconseguir-ho; la innovació no té a veure amb l’edat, sinó amb la dedicació i les ganes de continuar   actualitzant-se, és a dir, amb l’amor per aquesta professió.

Les possibilitats del m-learning són il·limitades: ens pot permetre estar connectats amb aules d’altres països i fer treballs col·laboratius; també podem emprar aplicacions (que ja existeixen) per a l’ensenyament de lliçons d’un idioma; es pot treballar amb plataformes que haja creat el professor, estiguen disponibles per tasques (amb termini d’entrega) per als alumnes i puguen fer-les a casa, etc. I el que és més important, ajuda als alumnes a assolir unes competències digitals que són essencials tant pel que fa a la seua formació com per al seu futur professional.

En definitiva, es tracta d’aprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i de no tancar portes a noves possibilitats que ajuden a enriquir el procés educatiu.

Per a acabar, us enllace a un article de La Vanguardia respecte a aquesta qüestió que m’ha paregut molt interessant. Espere que gaudiu d’ell!